“Presas” és un drama coral ambientat en una presó de dones durant la crua postguerra espanyola dels anys 40. La trama es desenvolupa en els dies previs a la visita d’un bisbe per celebrar un jubileu, un esdeveniment que desperta entre les internes l’esperança d’obtenir un anhelat indult. En aquest entorn opressiu i gèlid, un grup divers de presoneres conviu amb el personal de la institució i les religioses que la dirigeixen, deixant al descobert secrets i tensions latents. A través d’un realisme social profund, l’obra explora la solidaritat femenina, la repressió de l’època i el pes de la religió en la vida de les cautives. És, en essència, una crítica commovedora sobre la supervivència i l’anhel irrenunciable de llibertat en un context d’absoluta falta d’aquesta.

La seva estrena tindrà lloc el 19 de setembre de 2026 al Teatre Municipal Maruja Alfaro Mar i Terra de Palma.

Sin flores ni coronas és una comèdia d’humor negre que comença en un crematori on es dona l’últim adeu a Óscar Mayer, un difunt amb una vida tan caòtica com les seves relacions. El que havia de ser una cerimònia íntima es converteix en un festival de secrets, mitges veritats i indirectes molt directes. Entre una viuda desconcertada, una germana que no sabia tant com es pensava, i amistats amb massa coses per a dir, el que crema no és només el cos. Humor àcid, diàlegs esmolats i referències actuals al món digital, les xarxes i les noves formes d’estimar.

Una obra per a riure-se’n de tot allò que no gosam dir ni en vida.

La seva estrena va tenir lloc el 5 de setembre de 2025 al Teatre Municipal Maruja Alfaro Mar i Terra de Palma, penjant el cartell d’entrades esgotades.

“Cicatrius” és l’estrena d’Uro Teatre com a companyia teatral, i marca també el debut de la dramaturga Carmen Maimó. Dirigida per Alfredo Liébana, aquesta obra neix del projecte de residència al “Teatre Sans”, un espai que ha permès als artistes explorar i desenvolupar la seva creativitat en un entorn de suport i estimulant.

La història segueix una dona que va patir assetjament escolar a la infantesa, i ara s’enfronta al trauma quan rep la invitació a un retrobament d’antics alumnes. A mesura que s’endinsa en el passat, revela les cicatrius invisibles que encara persisteixen en la seva vida, resultat dels insults, burles i exclusió que va sofrir per part dels seus companys de classe. A través del monòleg introspectiu de la protagonista, “Cicatrius” ens porta a reflexionar sobre la persistència del dolor psicològic que pot seguir-nos durant tota la vida.

L’obra destaca com els records i les experiències traumàtiques poden tornar a sorgir en moments inesperats, com si fossin ferides obertes que continuen sagnant. La invitació al retrobament d’antics alumnes és un catalitzador perquè la protagonista s’enfronti als seus dimonis interns i examini les formes en què l’assetjament escolar ha modelat la seva personalitat, les seves relacions i la seva percepció d’ella mateixa. A través de la història de la protagonista, “Cicatrius” ens convida a considerar la complexitat del trauma i la forma en què pot afectar les nostres vides a llarg termini. L’obra no busca oferir una solució fàcil o un final feliç, sinó més aviat una exploració profunda de les conseqüències de l’assetjament escolar i la importància d’abordar-lo amb honestedat i empatia.